Aquests són els guanyadors del concurs de microrelats de Twitter a la MirCat:
#MirCatJ – Joves.
General:
Accèssit:
#MirCatA – Adults.
General:
https://twitter.com/odradek1/status/538040338888531968
Accèssit:
Els dos guanyadors de la categoria de joves han vingut al lliurament de premis, però no així els de la categoria d’adults. Ens posarem en contacte amb els guanyadors per fer-los arribar els lots de llibres.
Moltes gràcies a tots per la vostra participació!
Aquests són els finalistes del concurs de microrelats a Twitter a les categories d’adults #MirCatA.
Us recordem que la lectura del veredicte i el lliurament de premis serà dissabte 6 a les 17:30h durant la MirCat.
GENERAL:
Traficant amb oxigen entre els colons de Mart va esdevenir tot un mite. No van detenir-lo mai. Diuen que ara viu feliç i ric a Tità. @alexheroll
Al caliu de la pira de llibres, sota la nit de l’hivern nuclear, recordava aquells encesos debats sobre els avantatges de l’ebook. @odradek1
Aparentment indefensa, la criatura es deixa capturar, dur a la Terra, examinar. Quan els terrícoles abaixin la guarda, atacarà. @minimondos
En un gir inesperat, el gat tanca Schrödinger dins la capsa. A la foscor de l’ona de probabilitat, obre els ulls un zombie. @geniscardona
Va intuir que la lleugeresa del món no era deguda a la gent desapareguda, si no al pes dels secrets que s’havien esfumat amb ells. @marta_espgon
Va demanar als Déus la immortalitat. Van transformar-lo en un àtom primordial i van col·locar-lo a l’origen de tot: el Big Bang. @alexheroll
Tothom ho recorda. L’any 2043 la meva àvia, Marta Garcia, va guanyar el Premi Gros de la CATLOTO: una plaça en un geriàtric públic. @alexheroll
Ajagut al seu costat, mirava el taüt i les flors. Glaçat, va veure que ella plorava i de cop va entendre qui era el mort. @montse_vendrell
L’heroi caçà una peça sublim, una tona de metall. Acabat el banquet de microxips, el bard de la tribu recità una equació de lloança. @castejonferrer
S’emocionava quan li sentia dir que se l’estimava tant que se la menjaria, però va canviar d’opinió en notar la primera queixalada. @ninona1206
Demanava el telèfon per trucar a casa, però les companyies no oferien cobertura interespacial. Només li quedava contemplar el cel. @ninona1206
Tenia el mòbil al taüt quan l’enterraren. Se m’acudí enviar-li un whatsapp. El pèl se m’eriçà, en rebre una emoticona de tornada. @castejonferrer
(Finalment, vaig inventar una màquina del temps, vaig viatjar al passat i vaig escriure aquest conte. #MIRCATJ). @magopitagoras
La petita mort de l’orgasme es perllonga fins que el desperta l’apaivagat so fúnebre d’un orgue. Al taüt, s’adona que és massa tard. @deomises
El so d’ossos cruixint fa que aturi la maniobra d’aparcament. El retrovisor revela l’absència del seu fill a la cadireta. Xiscla. @deomises
ACCÈSSIT MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN:
La ventada de foc arrasà tot rastre de vida. La sublimació enverinà l’aire. El planeta es fonia. L’Univers suava: paria un nou món. @denit80
Quan sortí de sota la runa, més que la causa de tanta destrucció, el que li provocà neguit fou l’origen de l’eixordador brunzit. @denit80
A l’origen només hi havia caos i destrucció. I la terra buida, tothom mort. I ella el va salvar de sota les aigües. I la vida, fou. @ninona1206
Aquest tuit és una crida desesperada. Si queda algú, si la humanitat té un nou origen a algun lloc, si us plau no em deixeu sol. @yrekthelas
M’havien retallat tants cops que sols mantenia la paraula. Ni lleis, ni poder, ni força natural. L’origen de tot n’era la fi: Màgia. @roomatnoon
Veient empetitir la bola blava sota els peus, tenien clar que era, per fi, el final del que coneixien i l’origen d’un futur incert. @neusfc
Quan el científic va descobrir l’origen d’aquella epidèmia d’indiferència, ja no quedava ningú interessat a trobar-ne la cura. @minimondos
L’origen del desastre fou un virus: caos a la Xarxa, una vida sense Google. Tornàrem a la pedra, al foc. I ens férem homes de nou. @castejonferrer
El zombie comença a devorar la vagina de la seva pròpia mare, encara viva. Així sacia la fam mentre retroba el plaer del seu origen. @deomises
El nen ja no demana per què callem quan sentim com s’enduen un altre veí. Ha entès que preguntar massa va ser l’origen del caos. @minimondos
Aquests són els finalistes del concurs de microrelats a Twitter a les categories de Joves #MirCatJ.
Us recordem que la lectura del veredicte i el lliurament de premis serà dissabte 6 a les 17:30h durant la MirCat
GENERAL:
32 ulls l’observaren aquella nit. Entre tots ells, els seus eren els únics que sabia amb certesa que estaven lligats a un cos humà #mircatj
— Histrione (@cristina96br) November 11, 2014
“L’impossible només existeix ontològicament en la imaginació”, pensà, abans que L’Impossible trenqués la barrera de l’existència. #MIRCATJ
— Marcel Llargués (@MarcelLlargues) November 8, 2014
Sento el clic de l’ascensor. No vull pensar, sé el que hi ha a l’escala, sé el que hi ha al carrer. No quedà ningú, sóc el darrer. #mircatj
— Ana Maria Sánchez (@Sinsajo0001) November 24, 2014
ACCÈSSIT MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN:
39è Nadal del nou origen. Alba observa els dits palmípedes dels besnéts quan xipollegen dins l’aigua. L’evolució és part del futur! #mircatj
— Ciry (@shinigami20001) November 26, 2014
Allà estava, esfereïnt-lo amb aquella perversa, sinistra, atroç mirada d’ultratomba. Era l’origen, l’alfa del seu Doppelgänger. #MIRCATJ
— Marcel Llargués (@MarcelLlargues) November 30, 2014
#mircatj El final va portar una mort. L’origen, un naixement. El naixement d’aquells anys negres plens de cendres que ja ningú contemplaria.
— Histrione (@cristina96br) November 27, 2014
Avui us volem confirmar la presència del Víctor Lorenzo, que participarà al vermut literari de diumenge dia 7 amb el Julián Sánchez Caramazana i el Vicent Terol. Aquesta és la seva biografia:
Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer, 1980). Llicenciat en Filología Hispànica i professor. Cofundador de la Internacional Microcuentista y miembre del seu comitè editorial. Publica microrelats a blogs i webs dedicats a la minificció i a diverses publicacions periòdiques, tant digitals com en paper. Alguns dels seus textos han estat recollits a antologies (Grageas 2, PervertiDos, De Antología. La logia del microrrelato, 201, Futbol en breve. Microrrelatos de jogo bonito…). Alimenta des de fa més de quatre anys el seu blog Realidades para Lelos.
Pablo Martín participarà amb en David Roas al vermut literari de dilluns dia 8.
Pablo Martín Sánchez (Reus, 1977) és graduat superior en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universidad de Barcelona, máster en Humanitats per la Universidad Carlos III de Madrid, doctor en Llengua i Literatura Franceses per la Université de Lille-3 y doctor en Teoria de la Literatura i de l’Art i Literatura Comparada per la Universidad de Granada. En el sector editorial ha treballat com a lector, corrector, traductor y llibreter. Com a creador, ha rebut diversos premis de relat curt, ha publicat el llibre de contes Fricciones (E.D.A. Libros, 2011) i és autor de la novel·la El anarquista que se llamaba como yo (Acantilado, 2012), escollida per El Cultural com a millor opera prima de 2012. Membre del Collège de ’Pataphysique i del Altíssimo Instituto de Estudios Pataphysicos de La Candelaria des de 2009, ha sigut cooptat pel Oulipo (Ouvroir de Littérature Potentielle) en 2014.
En Ion Ander participarà a l’exposició de la MirCat i a la taula rodona La il·lustració dels gèneres fantàstics de diumenge dia 7.
En Ion Ander Ramírez va néixer un dia fred i plujós a Bilbao, ara fa 33 anys. Bé, potser no era fred, però segur que plujós, sí. Va estudiar Ciències Geològiques a la Universitat de Leioa (UPV), però fa 6 anys que va canviar el clima del nord pel de la costa daurada, on va estar treballant a Tarragona de geòleg consultor en una enginyeria. Mentre, va mantenir la il·lustració com a principal afició i ja fa tres anys que va donar el pas de convertir aquesta passió en la seva feina habitual. Ha realitzat il·lustracions pel món editorial, videojocs (Battle for Gea) i encàrrecs particulars com a freelance. Es considera un il·lustrador “tot terreny”, ja que les seves eines van des de les digitals fins a mitjans més tradicionals com ara l’oli o els colors pastel. A més, recentment ha començat a introduir-se en el món de l’animació 2-D.
Els seus principals referents van des dels grans del gènere com ara Frazetta, Brian Froud o Alan Lee, passant per artistes no tant coneguts per aquetes terres, com poden ser Kekai Kotaki o Sam Weber.
Entre altres de les seves aficions destaquen la música, el cinema i la lectura, i si aquestes dues últimes tenen quelcom a veure amb l’àmbit fantàstic, doncs millor que millor.
Podeu trobar més informació sobre la seva feina a:
Aqui teniu una petita mostra dels seus treballs:
Ricard Millàs participarà a la MirCat diumenge dia 7 amb la conferència Què passa amb el pulp? on ens parlarà dels seus orígens i ens farà un anàlisi de la seva vigència actual.
Ricard Millàs és escriptor, poeta, dissenyador gràfic y editor. Ha publicat el poemari “La sombra del felino”, (Versos y Reversos, 2011), el llibre de relats Conexión ADSL (Enxebre, 2013) i el llibre de relats La Hamburguesa Humana on inclou la novel·la curta Instrumental Quirúrgico. Ha treballat en pel·lícules d’animació com la nominada a un Oscar al 2013, Chico & Rita o la finalista del Festival de Sitges 2010, Nocturna. Ha escrit a diferents medis online com la web de Tanyible, actualment dirigeix la editorial Sven Jorgensen i és soci fundador de l’empresa de copys i biògrafs Bosch & Millàs.
La Mònica Carrión participarà a l’exposició de la MirCat i moderarà la taula rodona La il·lustració dels gèneres fantàstics.
La Mònica Carrión es dedica a retolar còmics i poca gent pot dir, com ella, que els seus companys de feina són Los Vengadores i La Patrulla-x, així que imagineu-vos el caos a l’oficina.
Ben aviat va aprendre què havia de fer per dur els seus mons imaginaris a l’univers del paper. Ha fet els primers passos en animació i en estampació de roba i ha estudiat còmic a la JOSO i il·lustració infantil i juvenil a l’Eina.
Li encanta llegir, sobretot fantasia. Té vicis confessables com jugar a rol, olorar les pàgines dels llibres, badar pels mapes, posar-se canyella o xocolata en pols als cafès amb llet, veure sèries televisives, els gats, escoltar el so de les fulles dels arbres gronxades pel vent, dibuixar als plats amb la salsa que sobra, i molts d’altres, potser masses i tot.
Espera aprender a dominar la constància, la paciència i la concentració algún día no massa llunyà i si por ser en aquesta galàxia.
L’ Onírika Mercúria és qui interpreta els seus somnis mercurians, perquè tot allò que val la pena costa d’aconseguir.
Podeu trobar més informació sobre la seva feina a:
http://onirikamercuria.blogspot.com.es/
http://onirikamercuria.tumblr.com/
Aqui teniu una petita mostra dels seus treballs:
Diumenge 7 de desembre a les 10:15 hores es presentarà el llibre Científics lletraferits i contarà amb la presència de Carme Torras, Jordi de Manuel i Miquel Barceló.
Científics lletraferits (monografia de Mètode) és una antologia coordinada per Salvador Macip i Jordi de Manuel on trobem relats que exploren la naturalesa i els límits de la ciència i on participen 20 autors que alhora són científics, seguint d’aquesta manera la tradició de grans escriptors-científics com Arthur C. Clarke o Isaac Asimov.
Després de la presentació hi haurà signatura d’exemplars i tots tres participaran desprès junt amb la Montserrat Galícia a la taula rodona Ciència ficció en català, cap on va?
Avui us volem confirmar la presència del Vicent Terol, que participarà al vermut literari de diumenge dia 7 amb el Julián Sánchez Caramazana i el Víctor Lorenzo. Aquesta és la seva biografia:
Valencià, de Xàtiva. Mestre de primària i aficionat altament intermitent a escriure algunes línies. És coautor del blog Microfragments, dedicat a fusionar la fotografia i el microrelat. De tant en tant, publica alguna història breu o molt breu al web Relats en Català.
Com a lector, és amant dels textos senzills i directes en la forma, amb càrrega incisiva en el contingut. Kazuo Ishiguro, Pere Calders, Patricia Highsmith, Edgar Allan Poe i Georges Simenon en són alguns dels seus referents.
Té dos microrelats publicats al llibre 365 contes i un altre més a Secrets (aquest, també en versió àudio, extret del programa Històries de Ràdio Argentona).
MirCat 