Biografies

menutmenut

En menut és un friki al que li agraden les fricades, així que quan li arriba alguna idea al cap no dubta en agafar llapis i paper i deixar-la per escrit per tal de torturar a tot aquell que li passi pel cap llegir-se-la. I sempre hi ha algun massoca a qui li agraden, ja que ha aconseguit un Ictineu, un Ovelles Elèctriques (i un finalista), un finalista a MiasMa i un finalista a ARC-Catarsi; la revista Catarsi li ha publicat uns quants relats, i la Lluna en un Cove i MiasMa, un cadascún. I per acabar-ho d’adobar, quan no escriu es dedica a moltes altres coses. Masses. Però que ara siguin més o menys pertinents, podem citar la fotografia (on no ha guanyat absolutament res). Una cosa que no fa, és escriure coses per Internet, així que no li trobareu cap blog ni cap cosa estranya d’aquestes que fan els cibernautes. Bé, sí, un flickr on penja les fotos, però res més.

Núria ClaverolNúria Claverol i Català

De professió músic, sempre he perdut el cap per les pelis, sèries, llibres, còmics, revistes… de ciència ficció, terror i fantasia. La meva primera sèrie que recordo és El planeta de los Simios del 1974, després ja van vindre Espacio 1999, Arturo de Bretaña i moltes altres. De pelis La guerra de la galaxias. Si us ve de gust, podeu fer un vol pel meu blog de música i fotografia: núria claverol i català.

003-Sergi-G.-Oset_p-300x300Sergi G. Oset

Em defineixo com un autor obsessionat pel microrelat i les microficcions, més relataire que escriptor, interessat en plasmar les històries que arrelen al meu cap i en la forma que agafen quan les porto al paper. Sóc el resultat incongruent de les meves obsessions: Planet of the Apes, la Hammer i la Universal. Space 1999 i Galactica, Conan, Creppy, Metal Hurlant, Richard Matheson, Johnny Cash, Excalibur, els Barbapapas, Marvel, Salem’s Lot, Guns N’ Roses, The Twilight Zone, Harryhausen. Sectari adorador de Cthulu, i deixeble seguidor de les ensenyances del mestre de Baltimore! El meu blog podeu trobar un tast dels meus relats: “La Meva Perdició“.

004-HugoCamacho-300x300Hugo Camacho

Sord poslocutiu i millor persona, ha sigut diverses coses al llarg de la seva vida des que es va llicenciar en filologia anglesa. Entre elles, actor, traductor, dissenyador, administratiu a un magatzem de mercaderies perilloses, militant a bandes de punk i aturat de llarga durada. Últimament se’l pot veure escribint ficció especulativa i els seus relats han aparegut a revistes com Acrocorinto o EntreTanto i a antologies com IlustrofobiaLa Bruma o Halloween Tales. També es dedica a ser editor a Orciny Press i es diu que a vegades també llegeix per plaer. També escriu al blog “Luchando contra el Duende de la Perversidad“.

005-Eloi-Puig-300x300Eloi Puig

Diuen que l’Eloi Puig és un kraken. Alguns asseguren que el nom li ve de quan gesticulava exageradament talment un cefalòpode gegant dirigint partides de rol –fins a tres cops per setmana- en temps de la universitat. Altres que atrapava i abraçava a tota sipia que es trobés pel seu davant, això sí de forma gentil, acurada –cal sembrar sempre que es pugui, es deia-. Probablement ambdues defincions siguin certes. El cert és que aquest kraken va començar amb la literatura fantàstica quan va acabar EGB i inicià l’institut. Després va seguir el rol, la ciència-ficció els jocs de taula i un llarg etc. La seva afició hi era, però el kraken volia poder compartir-la amb altres calamars de les profunditats, fins que no va poder aguantar més i va començar a escriure i ressenyar sobre fantasia i ciència-ficció. Ara fa 10 anys, el 2003, va crear el web La biblioteca del kraken on de forma periòdica va penjant les resssenyes sobre literatura fantàstica –i altres mons- que va devorant. En català primer i més tard també en castellà –el klingon i el sindarin encara els té una mica verds–. Per si no fos poc, els seus tentacles tenien ganes de tocar més tecles –potser masses, tot s’ha de dir– i el 2007 va crear les Ter-Cat (Tertúlies Catalanes de Ciència-ficció, Fantasia i Terror) per mirar de promoure el gènere descentralitzant-lo de Barcelona. Una cosa va portar a l’altre i al cap d’un parell d’anys col·laborava amb la creació de la revista Catarsi i també impulsava els Premis Ictineu per mirar de consolidar i donar un cert prestigi al gènere fantàstic dins les lletres catalanes. El kraken continua actiu, tot i que amb menys temps degut als popets i calamarcets que pululen al votant seu – per no parlar de la seva sipia-, pero segueix actualitzant la seva vella pàgina d’internet – que no blog- i sobretot continua obert a potenciar el fantàstic a casa nostra de la forma que sigui.

006-Edgard-Cotes-300x300Edgar Cotes Argelic

Ja des de ben petit em vaig aficionar a llegir i a partir dels 12 anys vaig decidir començar a escriure les meves pròpies històries. I sempre totes elles ben carregades d’una bona dosi de fantasia, ciència-ficció, misteri o inclús terror. He guanyat alguns premis en diversos certàmens de relats com l’accèssit dels premis Ziryab a Balaguer, primer premi del concurs #apeudefoto de les Biblioteques de Girona o una menció especial del jurat a l’ARC-Catarsi. Alguns dels meus relats han estat publicats en reculls juntament amb altres autors, com per exemple en la col·lecció de microrelats Pecats Capitals: 7+1 o el recull de poesia i narrativa solidari Paraula d’Espriu, totes dues de l’ARC (Associació de Relataires en Català) i el Cryptonomikon VII, del Cryptshow Festival de Badalona. A la vegada administro un blog propi i també un blog d’un grup literari de relats conjunts per Twitter.

007-alicia-gili-300x300Alícia Gili

Alícia Gili és Medievalista especialitzada en Història d’Àfrica i ha publicat articles relacionats amb la temàtica africanista. També ha realitzat incursions en la literatura de ficció tot guanyant alguns premis literaris de narrativa curta, i ha estat seleccionada per a l’edició de diversos llibres de reculls de relats d’autoria compartida, amb títols com: L’últim esglaó, Una mort d’amor, Pagava la pena morir, Amor d’amo (Premi Ciutat de Banyoles). Sa mare deia que si treballava en una secta perquè això d’africanista sonava molt extrany i si parlem de tema friki ja superava els límits. Però quan la seva primera novel·la, Iskander, un viatge a la màgia dels llibres (Premi Ciutat de Lleida 2006) i al 2010 va sortit la seva segona novel·la Premi Columna Jove: El camí del Bandama Vermell sobre els nens soldats a Costa d’Ivori, la bona dona va pensar que això de les sectes aquestes de sa filla tenia futur i tot. Pobre, s’equivocava!!!! http://sionia.blogspot.com.es/

008-ferran-armengolFerran d’Armengol i Galceran

Ferran d’Armengol i Galceran, (Barcelona, 1959), actualment visc a Terrassa. Escriptor vocacional membre del col·lectiu Setze Petges on hi tinc quatre relats propis. També he publicat diversos relats i poemes en reculls editats per l’ARC (Associació de Relataires en Català). Es poden llegir alguns dels meus contes, pensaments i poesies en el bloc Escrits de l’home fosc  i a la pàgina web “Relats en Català”. No sóc de presentar-me a concursos, fora dels de fantasia i ciència ficció, i alguna incursió al negre, terrenys que m’agrada conrear i on el darrer any he quedat segon en el V Premi Ictineu i també el segon premi de l’Star Trek – Catarsi 2013.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s